La convivència escolar a la Comunitat Valenciana travessa un dels seus moments més crítics. Segons un macroestudi estatal presentat per STEs-Intersindical, basat en més de 13.200 enquestes, el 84,58% del professorat valencià percep un increment alarmant de les agressions —tant verbals com físiques— per part de l’alumnat.
Aquesta dada situa el sistema educatiu valencià en una situació de “fort deteriorament”, amb xifres molt similars a les de Catalunya (85%) i només per darrere de territoris com Navarra o Ceuta.
L’Horta i València ciutat: el focus de la pressió
L’impacte d’aquestes dades és especialment visible a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. A les comarques amb major pressió demogràfica, com l’Horta Sud, l’Horta Nord i la Ribera, l’augment de la conflictivitat va unit a un altre factor clau: les ràtios elevades.
El 92% dels docents valencians rebutja frontalment el nombre d’alumnes per aula actual. En zones urbanes de la província, on les aules solen estar al límit de la seua capacitat, el professorat afirma que és “materialment impossible” atendre la diversitat i garantir un clima de pau escolar.
Desprotecció i malestar salarial
L’estudi revela una profunda sensació de solitud entre els docents de les nostres comarques:
-
Sense suport institucional: El 82,20% dels professors valencians afirma no sentir el suport de l’Administració educativa davant els conflictes de convivència.
-
Falta de reconeixement social: Quasi la meitat (46,47%) considera que les famílies no valoren la seua tasca, un fet que dispara la tensió en les reunions de tutoria.
-
Crisi salarial: El rebuig al sou actual és pràcticament unànime. El 93,95% dels docents valencians denuncia que el seu salari no és adequat, especialment després de la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació dels últims anys.
“La burocràcia ens asfixia”
A més de la conflictivitat, el professorat valencià denuncia una “asfíxia burocràtica” que afecta el 95,74% del col·lectiu. Segons el sindicat, el temps que s’ha de dedicar a omplir formularis i gestions administratives resta hores vitals per a la docència i l’acompanyament emocional dels estudiants.
STEs-Intersindical adverteix que, si no s’actua de manera urgent a la Comunitat Valenciana, el sistema públic podria patir una fuga de professionals cap a altres sectors, especialment en Secundària i Formació Professional, on la pressió és més elevada.
Dades clau de l’informe (Comunitat Valenciana):
| Indicador | Percentatge de docents |
| Augment d’agressions de l’alumnat | 84,58% |
| Rebuig a les ràtios actuals | 92,00% |
| Rebuig al salari actual | 93,95% |
| Sensació de falta de suport de l’Administració | 82,20% |
| Excés de burocràcia | 95,74% |
Una conflictivitat que es normalitza
L’estudi revela que el 84,58% del professorat valencià percep un augment clar de les agressions per part de l’alumnat. Tot i que aquesta dada és lleugerament inferior a les xifres de Navarra (95,65%), Ceuta (92,59%) o Extremadura (90,48%), Intersindical adverteix que el context valencià és alarmant.
Els responsables sindicals assenyalen una realitat invisible però constant: “La normalització de les faltes de respecte i les agressions està generant un desgast professional cada vegada major”. Ja no es tracta de fets puntuals, sinó d’una degradació del clima de treball que afecta la salut mental dels docents.
Un dels punts on el professorat valencià és més contundent és en el rebuig a les ràtios actuals. El 92% dels docents afirma que amb el nombre d’alumnes per aula vigent és impossible atendre la diversitat de manera adequada.
Aquesta dada situa a la Comunitat Valenciana en el mateix bloc de malestar que Catalunya (97,50%) o Madrid (95,41%), i molt prop de l’unanimitat absoluta d’Euskadi (100%). Des de STEs-Intersindical subratllen que les ràtios elevades “dificulten greument la labor docent i agreugen els problemes de convivència”, especialment en una escola pública amb aules cada vegada més heterogènies i amb menys recursos de suport.
La falta de reconeixement: la ferida oberta
Un dels temes més dolorosos que destaca l’estudi és la falta de reconeixement, tant social com institucional:
-
El buit de les famílies: El 46,47% del professorat de les nostres comarques sent que les famílies no valoren el seu treball. Aquesta percepció contribueix a una tensió quotidiana que converteix les tutories i la comunicació amb les llars en un focus d’estrès.
-
Desprotecció administrativa: Una xifra aclaparadora, el 82,20%, afirma sentir-se totalment desprotegit per l’Administració educativa. El docent sent que, davant un conflicte o una agressió, està sol.
-
L’insult salarial: El malestar econòmic és massiu. El 93,95% dels valencians considera que el seu salari no és adequat, una dada que reflecteix la pèrdua continuada de poder adquisitiu i la sensació que la seua responsabilitat no es paga de forma justa.
Conclusió: Un sistema en risc
Pese a tot, el 57,13% del professorat encara intenta mantenir la dignitat de la seua professió, però el sindicat és clar: si no s’adopten mesures urgents per millorar les condicions laborals i de convivència, el sistema educatiu valencià podria patir una desbandada de professionals, especialment en Secundària i Formació Professional, on la pressió és màxima.
