En el moment àlgid del calendari festiu de la Comunitat Valenciana, amb la Magdalena de Castelló en la seua recta final i les Falles a punt de la Plantà, el programa ‘El retrovisor’ d’À Punt planteja una de les preguntes més incòmodes per a la nostra societat: és possible celebrar les festes sense “expulsar” els veïns de les seues cases?
Els presentadors Josep Ramon Lluch i Anaïs Ordóñez conduiran este dissabte un debat necessari sobre l’evolució de les nostres tradicions. El que fa unes dècades era una celebració de barri, s’ha convertit en esdeveniments de masses que, si bé generen una activitat econòmica vital i plena ocupació hotelera, també provoquen friccions que freguen el límit de la tolerància en molts districtes.
Veus crítiques i testimonis de barri
El programa reunirà a la seua taula de debat veus autoritzades i coneixedores de la realitat a peu de carrer. Entre els testimonis destaca el de María José Broseta, presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de València, qui ha sigut una de les veus més constants a l’hora de reclamar un equilibri entre el dret a la festa i el dret al descans.
Així mateix, el focus s’ampliarà a altres conflictes col·laterals:
Benestar animal: La veterinària Blanca Duque analitzarà l’impacte de la pólvora i el soroll en les mascotes, un tema que cada vegada genera més sensibilitat social.
Massificació i incivisme: L’experiència de Cristina Martínez, de l’associació de veïns de San Antón d’Alacant, posarà sobre la taula els problemes que es traslladen de ciutat en ciutat quan la festa desborda els espais públics.
L’art i la música com a motor de la festa
Però ‘El retrovisor’ no només parlarà de conflictes; també reivindicarà el valor de l’ofici. El prestigiós artista faller Miguel Santaeulalia i l’experimental Ricard Balanzá aportaran la visió dels creadors de la festa, aquells que treballen tot l’any perquè el monument siga el centre de totes les mirades.
El toc emocional arribarà amb el retrobament de cinc membres de la banda de música de Xeraco, que van protagonitzar un reportatge fa vint anys, i que simbolitzen a milers de músics que recorren les nostres comarques cada setmana de Falles.
Amb l’essència de les comissions més menudes
En contrast amb les grans falles de secció especial, el plató rebrà la comissió Pare Lluís Navarro–Remonta, del Cabanyal. Amb només 39 membres, esta falla és l’exemple perfecte de la festa de barri que lluita per mantindre viva la flama de la tradició amb recursos limitats i una gestió familiar.
Amb esta anàlisi en profunditat, À Punt convida els espectadors a reflexionar sobre cap a on caminen les nostres festes i com podem protegir el teixit veïnal perquè no acabe sent víctima del seu propi èxit.
Punt final al soroll excessiu: València retalla l’horari de les terrasses a Hondures i el Cedre
L’Ajuntament de València ha pres una decisió dràstica per a intentar posar fre a l’escalada de soroll en dos dels punts més conflictius de la ciutat pel que fa a l’oci nocturn: les places d’Hondures i el Cedre. La Junta de Govern Local ha aprovat formalment una reducció dels horaris de les terrasses d’hostaleria, una mesura que entrarà en vigor de manera immediata després de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOP).
Aquesta resolució no sols afecta les places principals, sinó que s’ha estés a tots els carrers adjacents, atenent així les demandes històriques dels veïns que patien l’efecte “contagi” del soroll en les vies secundàries.
El nou mapa d’horaris: Més descans per als veïns
La normativa estableix un calendari diferenciat per a adaptar-se a l’ús de l’espai públic segons l’època de l’any:
Temporada alta (De l’1 de març al 31 d’octubre): Les terrasses hauran de tancar a les 00:30 hores. Només els divendres, dissabtes i vespres de festius es permetrà allargar l’activitat fins a la 1:00 de la matinada.
Temporada baixa (Gener, febrer, novembre i desembre): El tancament s’avança a les 00:00 hores de manera generalitzada.
Cal destacar que, una vegada arribada l’hora límit, els locals no podran admetre nous clients ni servir més consumicions. Els hostalers disposaran de 30 minuts addicionals exclusivament per a retirar el mobiliari, amb l’obligació estricta de fer-ho sense generar impactes sonors que molesten el veïnat.
Acord amb els veïns i seguiment amb l’hostaleria
El regidor de Millora Climàtica i Acústica, Carlos Mundina, ha explicat que aquest acord és el resultat de mesos de negociacions. L’Ajuntament ha acceptat parcialment les al·legacions de l’Associació de Veïns de la Plaça d’Hondures i de l’Associació de Veïns de Ciutat Jardí, ampliant l’àmbit d’actuació per a protegir tot el nucli residencial.
D’altra banda, per a calmar els ànims del sector empresarial, s’ha acceptat la petició de la Federació d’Hostaleria de València de crear una mesa de seguiment. Aquesta comissió s’encarregarà de realitzar informes sonomètrics periòdics per a comprovar si la reducció horària és suficient per a baixar els decibels o si calen mesures encara més severes.
Una mesura sense necessitat de declarar la ZAS
Un dels punts clau d’aquesta resolució és que s’ha aplicat mitjançant l’Ordenança de Domini Públic i la de Contaminació Acústica, la qual cosa ha permés actuar amb major celeritat sense haver d’esperar a la declaració formal de Zona Acústicament Saturada (ZAS). Segons Mundina, aquest procediment compta amb tots els avals jurídics municipals i busca resultats immediats en la qualitat de vida dels residents.
La normativa preveu excepcions puntuals per a les grans festes de la ciutat, com les Falles o la nit de Cap d’Any, que es regiran pels seus propis bàndols municipals pel que fa a horaris especials.
Les Falles a examen: ‘Zoom’ analitza el risc de «morir d’èxit» deu anys després de l’aval de la UNESCO
Ha passat una dècada des d’aquell històric moment en què les Falles van entrar a formar part de la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Un reconeixement que buscava protegir la transmissió intergeneracional, el teixit associatiu i l’excel·lència artesana. Però, deu anys després, la realitat és complexa. El programa ‘Zoom’, que s’emetrà este dilluns a les 22.45 hores en À Punt, convida a una reflexió profunda: S’ha convertit el títol de la UNESCO en un imant per a una massificació insostenible?
Més d’un milió de turistes: benefici o col·lapse?
Sota el guiatge de Jose Sáez, l’espai de recerca de la televisió pública analitza l’impacte d’acollir més d’un milió de visitants en pocs dies. Si bé l’impacte econòmic és innegable, ‘Zoom’ es pregunta si el model actual està pensat per al gaudi dels fallers i veïns o si s’està prioritzant el “turisme explosiu”.
L’informe recorda les xifres de l’any passat: 15 detinguts, desenes d’identificats i més de 100 quilos de material pirotècnic il·legal comissat. Unes dades que posen en dubte si els serveis públics poden suportar la pressió d’una ciutat que triplica la seua població durant una setmana.
Rècord de cens vs. Crisi d’artistes
Les Falles de 2026 viuen una paradoxa. D’una banda, la salut social és de ferro: mai hi ha hagut tantes persones apuntades a les comissions (128.675 fallers i falleres). Les comissions continuen sent el teixit associatiu més potent de l’Estat, basat en la solidaritat i el treball col·lectiu.
No obstant això, esta “salut de ferro” als casals no es trasllada als tallers. Els artistes fallers, l’ànima de la festa, travessen una crisi existencial. Molts artesans adverteixen que, si no es milloren les condicions econòmiques i el reconeixement del seu ofici, la Falla —el monument que dona sentit a tot— podria acabar sent un element secundari. “Tenen futur les Falles si no en tenen els artistes?”, és la pregunta punyent que llança el programa.
La necessitat d’una ‘repensada’
El programa no sols fa diagnòstic, sinó que busca solucions. La sàtira, el valor artístic i la implicació comunitària van ser els pilars que van convéncer la UNESCO. Però la massificació amenaça d’esborrar estos valors per a deixar pas a una festa més impersonal.
Amb el títol «Falles: morir d’èxit?», ‘Zoom’ busca este dilluns que l’espectador es qüestioni cap a on va la Festa Gran. És hora de “repensar” el model per a garantir que les Falles continuen sent patrimoni de les persones i no sols un balanç de resultats turístics.
Més informació aquí
