El que hauria de ser la nit més màgica de l’any s’ha convertit en un autèntic malson per a nombroses comissions falleres de la província. La crisi que arrossega el sector dels artistes fallers ha esclatat definitivament esta Plantà de 2026, deixant un rastre de places buides, promeses trencades i una profunda tristesa, especialment entre els fallers més menuts.
Escàndol en la Secció Especial: Cuba-Literat Azorín
La crisi no entén de categories. La històrica comissió de Russafa, Cuba-Literat Azorín, ha fet esclatar la bomba informativa en la Secció Especial. La falla ha denunciat públicament que el seu artista, Carlos Carsí —qui els va portar al primer premi fa deu anys—, ha deixat el monument a mig plantar.
Segons el comunicat oficial de la comissió, el resultat final no té “res a veure amb el projecte presentat”, sentint-se profundament maltractats per un artista en qui havien depositat tota la seua confiança i un pressupost considerable. La incidència ja ha estat traslladada a la Junta Central Fallera (JCF), que haurà de prendre mesures davant un incompliment en la màxima categoria que afecta directament la imatge de la festa cap al món.
El “cas Pepe Gómez”: un desastre multicomarcal
L’epicentre del conflicte se situa al taller de l’artista Pepe Gómez, a Canet d’En Berenguer. A la ciutat de València, comissions com Illes Canàries-Dama d’Elx, Isabel la Catòlica-Ciril Amorós, Barri de Sant Isidre o Baró de Sant Petrillo han vist com arribava l’hora de la visita del jurat i els seus llocs estaven deserts.
L’heroisme ha sorgit de la desesperació: fallers de la Dama d’Elx es van desplaçar al taller en plena matinada, on van trobar l’artista pintant peces aïllades rodejat de monuments incomplets. Carregant el que van poder en furgonetes i cotxes particulars, i tirant mà de ninots guardats d’altres anys, van aconseguir “plantar” una falla improvisada per a no deixar la plaça buida.
La situació s’ha estés per l’Horta i el Camp de Morvedre:
Moncada: La falla Badia es va quedar sense monument infantil. En un gest de germanor sense precedents, la resta de falles del municipi han donat un ninot cadascuna per a confeccionar una falla col·lectiva. Fins i tot el regidor de Festes, Martín Pérez, ha entregat un ninot indultat de Protecció Civil per a ajudar.
Puçol: La falla Palau-la Torre ha patit el colp més fort, ja que Gómez era el responsable tant del monument gran com de l’infantil. Gràcies a la solidaritat d’altres comissions, han pogut bastir una estructura mínima.
Catarroja: La falla l’Albufera també figura entre les víctimes d’aquest artista, repetint-se les escenes d’impotència.
Més que monuments, som poble: la victòria de la germanor sobre l’adversitat
En estes Falles de 2026, la lliçó més valuosa no s’ha escrit en els llibrets ni s’ha vist en els remats de la Secció Especial; s’ha viscut a peu de carrer, en eixes places on el buit s’ha omplit amb mans amigues. Quan la il·lusió dels més menuts perillava, ha emergit la verdadera essència de la festa: la unió.
Hem vist comissions de Moncada cedint els seus propis ninots, fallers de Catarroja i Puçol treballant colze a colze fins a l’alba, i veïns de Vilamarxant alçant la veu per a dir que una falla no es mesura pel seu pressupost, sinó per la força del seu col·lectiu. Esta crisi ha demostrat que, encara que un artista puga faltar a la seua paraula, la festa mai fallarà a la seua gent.
És el moment de fer pinya, de donar suport a eixes comissions ferides i de recordar que cada “ninot de salvament” entregat pel veí és un monument a la solidaritat. Perquè mentre hi haja un faller disposat a ajudar a un altre, la flama mai s’apagarà. Ànim, fallers i falleres: la vostra fortalesa és el millor monument que València pot tindre.
