El Govern d’Espanya té previst aprovar este dimarts un decret per a la regularització extraordinària de fins a 1.000.000 de persones que es troben actualment en situació irregular al país. Esta decisió ha obert un intens debat entre els qui la consideren un “acte de justícia” i els qui adverteixen d’un possible efecte crida.
Objectius: Drets laborals i lluita contra l’economia submergida
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha defensat la mesura com una eina per a traure de la invisibilitat milers de persones que ja resideixen i treballen a Espanya però sense drets legals. Segons l’Executiu, la regularització permetrà:
-
Garantir drets laborals i socials als treballadors.
-
Augmentar la recaptació de la Seguretat Social i d’impostos.
-
Reduir l’economia submergida, especialment en sectors com l’agricultura, l’hostaleria i les cures.
-
Paliar la falta de mà d’obra en sectors clau de l’economia.
El Govern afirma comptar amb el suport de la patronal, la Conferència Episcopal i el Vaticà per a dur a terme esta estratègia.
La polèmica dels antecedents penals
Un dels punts que més polseguera ha alçat és el mètode per a acreditar l’absència d’antecedents penals. El text contempla que, si no es pot obtindre el certificat oficial en termini, l’Administració podria gestionar-lo o, fins i tot, acceptar una declaració responsable de l’interessat. El Consell d’Estat ja ha advertit que esta fórmula podria ser “inadequada” i relaxar excessivament els controls en un procés d’esta magnitud.
Oposició frontal del PP
El Partit Popular ja ha anunciat una ofensiva total contra el decret, tant en l’àmbit nacional com en les institucions europees i per via jurídica. La vicesecretària Alma Ezcurra ha qualificat la mesura de “sensat” i argumenta que:
-
Pot incentivar la immigració irregular (l’anomenat “efecte crida”).
-
Genera incertesa econòmica.
-
Manca de transparència en la seua aplicació.
Impacte social i futur
Esta mesura, una de les més ambicioses de les últimes dècades, marcarà un abans i un després en la gestió migratòria a Espanya. Tot i que els detalls finals dependran del text definitiu del decret —especialment pel que fa a terminis i requisits—, la magnitud de la xifra planteja un canvi estructural en el mercat laboral i el sistema de benestar.
