Una dona resident a Andalusia, que pateix una situació de pluridiscapacitat (física, psíquica i intel·lectual), es troba en l’actualitat en risc imminent de perdre la seua vivenda. La Seguretat Social li reclama la devolució d’una sèrie de cobraments indeguts de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), els quals es van originar per un error administratiu completament alié a la beneficiària, qui manca de recursos econòmics per a fer front a aquest deute.
Ordre d’embargament i risc d’execució immediata
L’afectada conviu en l’actualitat amb la seua germana, qui també pateix una situació de discapacitat. Totes dues resideixen en una vivenda que varen heretar dels seus pares ja fets difunts, la qual tenia precisament com a objectiu fundacional garantir un sostre i la protecció de les dues germanes.
No obstant això, com a conseqüència del procediment de reintegre iniciat per la Seguretat Social, s’ha dictat una ordre d’embargament sobre aquest immoble. L’ordre es troba actualment en fase d’execució i a l’espera de llançament, fet que suposaria el desallotjament i el complet desemparament d’ambdues dones de la seua pròpia llar. Informes socials emesos recentment acrediten l’estat d’especial vulnerabilitat en què es troben.
L’origen del deute: un error comés per l’Administració
L’origen del conflicte es remunta al mes de juny de l’any 2020, moment en què la Seguretat Social va concedir de l’ofici l’Ingrés Mínim Vital a la dona afectada. No obstant això, en una revisió posterior de l’expedient, l’Administració Pública va determinar l’existència d’estos cobraments indeguts.
El motiu al·legat és un canvi en la unitat de convivència de la beneficiària que s’havia produït anteriorment, al desembre de 2019. Es tracta d’una circumstància que la mateixa Administració no va tindre en compte ni va valorar en el moment en què va decidir reconéixer i tramitar de manera automàtica la prestació social.
Limitacions de comprensió i absència de responsabilitat
Des de l’entorn familiar i protector de l’afectada es posa de manifest que, a causa de les seues greus limitacions intel·lectuals i psíquiques, és altament probable que la dona mai haguera comprés l’abast de la concessió d’ofici de l’IMV, ni tampoc les posteriors notificacions administratives o les conseqüències legals del procediment de reintegre.
A més a més, els informes mèdics existents avalen la situació personal de la dona i demostren que no se li pot atribuir cap mena de responsabilitat ni de mala fe en la seua conducta, ni tampoc en les circumstàncies que varen donar lloc al canvi de la unitat de convivència.
Petició d’intervenció urgent per a frenar el llançament
Aquest cas evidencia les greus conseqüències de caràcter irreversible que poden derivar-se dels errors de l’Administració quan afecten col·lectius vulnerables, així com la necessitat d’adaptar els protocols administratius a les persones amb dificultats de comprensió.
En estos moments, l’entorn de l’afectada està explorant totes les vies legals, jurídiques i administratives possibles per a paralitzar l’ordre d’embargament i evitar el desnonament. Per tot això, se sol·licita de manera urgent la intervenció de les administracions competents amb l’objectiu de garantir els drets fonamentals de les dues germanes i evitar una exclusió social greu.
