La cadena autonòmica À Punt emetrà, a partir del pròxim dimarts 7 d’octubre a les 22:30 hores, la minisèrie ‘Anglés, història d’una fuga’. Aquesta ambiciosa producció de true crime se submergeix en els detalls mai contats de la desaparició d’Antonio Anglés, principal sospitós de l’atroç assassinat de Míriam, Toñi i Desirée, conegudes com les xiquetes d’Alcàsser, un succés que va marcar un punt d’inflexió en la crònica negra espanyola.
La sèrie documental, de tres capítols, arranca la mateixa nit de la troballa dels cossos, el 24 de gener de 1993, i se centra en els 44 dies de persecució a la desesperada d’Anglés. El cor del documental batega en la indignació: com va ser possible que l’home més buscat d’Espanya poguera esfumar-se, una fuga que, segons la sinopsi, va estar “afavorida per la incomprensible cadena d’errors comesos per la justícia, les forces de seguretat i els responsables polítics del moment.”
L’ombra de la impunitat: una fuga plena d’errades
El cas Alcàsser no és només un crim; és una ferida social que va sembrar una profunda desconfiança en les institucions. El fet que tres adolescents desaparegueren i el principal sospitós aconseguira evadir-se es va convertir en el símbol de la impunitat i la ineficàcia del sistema.
La minisèrie, dirigida per Genar Martí i Jorge Saucedo, reconstrueix de forma meticulosa la ruta d’escapament d’Anglés: des del seu viatge com a polissó a bord del vaixell de càrrega City of Plymouth amb destinació a Liverpool (Regne Unit), fins a la seua misteriosa desaparició hores abans que el vaixell tocara port. Aquest és l’angle que manté viu el trauma: la sensació que la justícia mai es va completar.
Testimoni inèdit a Dublín: la revelació que podria canviar-ho tot
El documental promet una revelació que podria donar un gir a la història criminal: la inclusió d’un testimoni inèdit que afirma haver vist Antonio Anglés la nit del 25 de març de 1993 al moll del port de Dublín (Irlanda). Aquesta nova informació qüestiona la versió oficial sobre els últims passos del fugitiu i reobri el debat sobre on, i per què, es va perdre el seu rastre.
La transformació mediàtica: quan la tragèdia es va convertir en “telebrossa”
La docusèrie també aborda el fenomen social que va envoltar el crim. Alcàsser va ser el primer gran esdeveniment de la crònica negra en la televisió, marcant un abans i un després en el periodisme.
La cobertura va lliscar cap al sensacionalisme i la morbositat, transformant el dolor de les famílies en un espectacle públic sense precedents. La sobreexposició i l’especulació constant sobre teories conspiratives van generar un intens debat ètic que va encunyar el terme “telebrossa”, un reflex de com es va explotar el dolor alié.
El crim, i la posterior fuga, van trencar la innocència col·lectiva a Espanya, generant una vulnerabilitat i impotència generalitzada en una societat que creia haver deixat arrere la inseguretat d’èpoques anteriors.
Quasi tres dècades després, l’interés per aquest cas persisteix. La no resolució de la fugida i els dubtes sense resoldre han convertit Alcàsser en un paradigma de les fallades del sistema. La minisèrie ‘Anglés, història d’una fuga’ busca, en el fons, reobrir la conversa sobre la memòria històrica i la necessitat urgent de conéixer la veritat completa.
