Una veïna de Paiporta ha registrat en el seu propi domicili particular a 16 persones en situació administrativa irregular i sense llar per a impedir que quedin al marge del procés extraordinari de regularització impulsat pel Govern espanyol, el termini del qual finalitza el pròxim 30 de juny. La promotora d’aquesta mesura és Sandra López, psicòloga clínica, perit forense i voluntària de l’ONG ‘Amigos de la Calle’, qui qualifica la decisió de «desesperada» davant la falta d’alternatives institucionals per a aquest col·lectiu.
El passat 5 de juny es va formalitzar la inscripció en el padró municipal de tretze d’aquestes persones, quedant tres tràmits pendents per incidències amb la documentació original. Es tracta d’un grup d’homes d’origen argelí i marroquí, d’edats compreses entre els 24 i els 63 anys, que van arribar a la Comunitat Valenciana fa uns dos anys en pastera. Actualment, subsisteixen en naus industrials abandonades i assentaments precaris pròxims a l’estació de Metrovalencia de Paiporta, sense accés a subministraments bàsics d’aigua o electricitat.
Bloqueig burocràtic i el problema del padrón
La legislació espanyola contempla l’empadronament en «domicilis ficticis o socials» per a persones sense llar a través dels serveis municipals, una pràctica estesa en capitals com València. No obstant això, López denuncia que l’Ajuntament de Paiporta s’ha negat a aplicar aquesta fórmula. Sense el certificat d’alta en el padró, aquestes persones no poden acreditar el seu arrelament ni accedir a la sanitat, ajudes públiques o al procés de regularització estatal, quedant exposades a expedients d’expulsió.
La situació presenta a més una problemàtica temporal, ja que el consistori ha advertit que la resolució formal d’aquests expedients d’empadronament pot demorar-se fins a tres mesos, un termini que supera la data límit del 30 de juny fixada pel Ministeri.
Debat legal, suport veïnal i seqüeles de l’exclusió
L’actuació de la voluntària ha obert un intens debat social i jurídic a la comarca de l’Horta Sud sobre els límits de l’auxili humanitari i el rigor dels registres públics. Des de l’entitat social es destaca que molts d’aquests immigrants van participar activament en les tasques de neteja i suport a la població civil afectades per la passada Dana a la província de València, una col·laboració que no s’ha traduït en cap mena de facilitat administrativa.
Per la seva part, fonts municipals matisen que els integrants del grup van arribar al municipi en períodes temporals diferents. Com a perit forense, Sandra López ha informat que els afectats pateixen greus seqüeles psicològiques, com ara trastorns adaptatius, depressió i ansietat crònica, derivades tant de la duresa del viatge marítim com de la situació de desemparament institucional i exclusió social que viuen diàriament als carrers.
