Una setmana després que conclogueren els esperats treballs de regeneració de la costa, la platja de Motilla, al municipi valencià de Sueca, s’ha convertit en l’escenari d’una profunda polèmica. Els banyistes que van acudir a la zona van trobar-se amb una estampa completament inesperada i perillosa: un abrupte desnivell d’un metre i mig d’alçària que s’estén al llarg de 400 metres de línia de platja.
Este «murs» d’arena ha transformat radicalment la fisonomia del litoral, generant seriosos problemes d’accessibilitat i seguretat que han encés les alarmes entre els usuaris i els equips de salvament.
Un perill per a l’accessibilitat i el bany
Les queixes d’aquells que fan ús de la platja no s’han fet esperar. La pronunciada pendent dificulta enormement l’accés a la mar, convertint-se en una barrera infranquejable per a les persones d’edat avançada o amb mobilitat reduïda. El que havia de ser una jornada de descans s’ha transformat en una gimcana de risc per als banyistes, els quals asseguren que la inestabilitat de l’arena en eixe punt propicia caigudes i relliscades.
Socorristes «a cegues»
La situació no sols afecta els estiuejants; el cos de salvament i socorrisme de la platja ha manifestat la seua enorme preocupació. El desnivell actua com una pantalla visual que impedix realitzar les tasques de vigilància amb normalitat.
«És un impediment greu per a nosaltres perquè no podem veure els banyistes que estan a l’altre costat del tall des de la torre de control», advertix la socorrista Berta López, assenyalant el punt cec que genera esta imprevista topografia.
Mobilització veïnal: exigixen espigons
Davant la gravetat de la situació, els residents de la zona han decidit passar a l’acció. El barri s’ha organitzat ràpidament constituint una associació per a canalitzar les protestes i exigir solucions definitives a l’administració.
Els veïns critiquen que les tasques d’aportació d’arena són insuficients si no es complementen amb infraestructures de retenció. Vitaly Vifert, portaveu de la nounada Associació de Veïns de Les Palmeres i Motilla, ha sigut taxatiu al respecte:
«El que volem és que posen espigons. És l’única manera de fixar l’arena i evitar també els problemes de tèrbols, perquè l’aigua ací sempre està fosca a causa dels corrents i els vessaments».
El conflicte ja té fixada una data clau en el calendari: representants veïnals es reuniran amb els líders municipals de l’Ajuntament de Sueca per a abordar el problema d’urgència i exigir un pla de xoc que retorne la seguretat i l’accessibilitat a este tram de la costa de la Ribera Baixa.
El «treball de matalafer» de les costes valencianes
Com ja va succeir en altres platges regenerades des de fa anys, la naturalesa elimina part de la mateixa molt abans de l’esperat, ja que el Ministeri no ha efectuat cap mesura correctora que permeta retindre eixa arena. Així, platges com la regenerada més al nord del Saler han perdut ja quasi el 40% de l’aportació d’arena en tan sols un parell d’anys, en mancar de mesures que rebaixen la força de l’onatge i retinguen l’arena aportada; el «treball de matalafer» una vegada més, que en el cas de Sueca s’ha vist en tan sols unes setmanes.
