Les caixes s’acumulen al saló mentre el rellotge corre en contra. Vicente i Cristina, veïns del barri valencià de Benimaclet, afronten les seues últimes hores a l’habitatge on han viscut durant anys i del qual seran desnonats aquest dimarts si no apareix una solució d’última hora. A la casa hi viuen actualment cinc adults, un menor i un bebè de només quatre mesos. La família assegura que no disposa de cap alternativa residencial i tem quedar-se literalment al carrer.
Tindre treball ja no garanteix poder llogar
Un dels aspectes que més frustració genera a la parella és que tots dos compten amb contractes laborals i nòmines. Malgrat això, asseguren que hui en dia no és suficient per a poder accedir a un lloguer a València. La combinació entre uns preus desorbitats, les exigències econòmiques dels propietaris i la desconfiança cap a persones afectades per un procediment de desnonament els ha tancat pràcticament totes les portes.
«Estem angoixats. Han sigut molts ajornaments, molts recursos i arriba un moment en què ja no pots més. Ens agradaria entrar a viure en un lloguer com més prompte millor, però ningú se’n fia.» — Vicente i Cristina, afectats.
Benimaclet, un barri amb una forta pressió immobiliària
El cas es produeix en un dels barris més demandats de la ciutat. Benimaclet ha patit una forta transformació en l’última dècada, amb un augment disparat del preu dels lloguers a causa de l’alta demanda estudiantil i residencial. Aquesta pujada ha expulsat progressivament les famílies amb ingressos ajustats.
La família viu ara pendent d’una possible mediació judicial o de qualsevol recurs d’emergència de les plataformes socials que permeta frenar temporalment el llançament. Mentrestant, intenten organitzar una mudança a contrarellotge i sense un destí clar on poder dormir demà.
