Entre l’1 de maig de 1939 i el 29 d’abril de 1940, en acabar la Guerra Civil, més de dues-centes persones van ser represaliades pel règim franquista a Alzira i soterrades en fosses comunes del cementeri municipal. Després de més de vuit dècades d’incertesa, la Diputació de València ha completat una partida pressupostària que supera els 300.000 euros en el període 2023-2026 per a garantir el procés d’exhumació, identificació genètica de les víctimes i l’edificació d’un nou panteó commemoratiu.
La iniciativa, impulsada conjuntament per la delegació de Memòria Democràtica provincial i l’associació Fossar d’Alzira, busca donar compliment als principis de veritat, justícia i reparació històrica.
Un desafiament tècnic i forense de gran complexitat
La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha destacat la rellevància tècnica i simbòlica de la intervenció, assenyalant que la de cementeri d’Alzira és una de les actuacions més singulars i ambicioses emprades per la corporació provincial, tant per la complexitat dels treballs d’exhumació previs com per l’abast d’estimar que les restes poden pertànyer a 211 víctimes.
El pla de treball s’ha articulat en diferents etapes finançades mitjançant successius convenis:
-
Conveni inicial (2023): Dotat amb 109.000 euros, es va centrar en l’extracció de les restes dipositades al memorial i en la laboriosa reconstrucció i individualització anatòmica dels cossos, complicada per les filtracions d’aigua i la mescla de restes.
-
Reconstrucció del Mausoleu (2024–2025): Es van assignar 30.000 euros per a la restauració i adequació del primer panteó erigit a Espanya en homenatge als represaliats per la dictadura.
-
Subvenció per a Identificació Genètica (2025–2026): Amb un muntant global de 185.000 euros distribuït en dos fases. Recentment, la corporació provincial ha validat la justificació de 129.000 euros executats el passat exercici i ha ordenat la transferència dels 56.000 euros restants corresponents al pressupost de 2026.
Mostres biològiques en laboratori i anàlisi de parentiu
En la meitat de les víctimes executades procedien d’Alzira o de municipis veïns com Carcaixent i Guadassuar. Actualment, l’equip tècnic ha remés més de 200 mostres de restes òssies al laboratori d’Antropologia Forense i s’han recollit mostres d’ADN de familiars que serviran com a patró de comparació per a determinar els vincles de parentiu amb prop d’una trentena de famílies de la comarca.
A més de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, entre les víctimes es troben persones procedents de Simat (9 persones), Dénia (1 persona), Xest (1 persona) i nou persones d’origen sense determinar.
Amb el tancament de l’expedient econòmic i la finalització de l’anàlisi forense, la Diputació de València i les entitats memorialistes preveuen culminar un procés de localització i dignificació que ha permès obrir la porta a la reparació de desenes de famílies.
